Avui teniu un toca-collons

La Salle Bonanova  1  -  2  Trajana

Les premonitòries paraules del Jaume ens han avisat als pocs pares que havíem arribat abans d’hora de quin tipus d’àrbitre ens havia tocat pel matx amb el Trajana. La veritat és que l’home no ha influït en el resultat, però l’excés de zel amb les faltes i les targetes, i sobretot l’atac de fatxenderia final, ha deixat emprenyats a nens, pares, místers i rivals. Tot un récord!

La primera mania del col·legiat ha estat fer anar al José Maria a la banda del públic. El resultat ha estat que els nens rebien les instruccions en estéreo, almenys fins que l’àrbitre ha decidit expulsar el Xavi i enviar-lo també a la banda del públic! Ens ha servit als pares per aprendre algunes de les estratègies que treballa l’equip: des del “pisamos la línea” fins al “barremos”. Aquest darrer ens ha deixat tant intrigats que no ens hem resistit a esbrinar-ho. Per si algun “incult” no ho sap, es refereix a fer deu passos endavant i dos enrera després de recuperar la bola. “Nunca te acostarás...”

Pel que fa al partit, es presentava com el darrer tram de l’ascenció al Tourmalet, i després del 6-1 del dia passat costava fer-se il·lusions pel resultat. Però una vegada més s’ha demostrat la meravellosa imprevisibilitat del futbol. Un plantejament molt treballat i un to físic que no envejava al del rival, ens han permès plantar-los cara i no crec que exageri afirmant que ens hauríem merescut com a mínim un empat. Ens han marcat en dues jugades a pilota aturada, un risc inevitable quan el rival et supera en estatura, però a banda d’això la tàctica anti-Pollo ha funcionat a la perfecció fins al punt que l’han hagut de canviar amb una emprenyada monumental. Si quan ens feia un hat-trick ja sortia enfadat amb el món, imagineu avui que no ha tocat bola.

La veritat és que el joc no ha estat brillant, però si en partits desequiilbrats s’espera que l’equip fort hi posi la qualitat i el feble el treball, nosaltres hem complert amb escreix la nostra part.

Han sortit dominant ells però sense ocasions, almenys fins que en un córner han fet valdre la seva alçada per avançar-se al marcador. Però la nostra resposta ha arribat a peus del Miquel Verdaguer, en una jugada extraordinària de potència, orgull i tenacitat. Primer s’ha imposat en una pilota dividida i ha aconseguit empènyer-la cap a l’àrea rival, on semblava que tant el porter com un defensa hi arribarien abans. Però ell hi ha posat més fe, i això li ha donat el plus necessari per arribar a la bola un segon abans que els rivals i tocar-la suaument per fer-la entrar a la xarxa.

L’empat ha fet que augmentés encara més la confiança en les nostres possibilitats i la resta del partit no hem estat inferiors en absolut. Les poques ocasions s’han repartit per igual en els dos costats però la mala fortuna ha fet que fossin ells qui aprofitessin un rebuig dins l’àrea per fer el gol que els acabaria donant la victòria. Encara han hagut de patir una mica i perdre tot el temps que han pogut, ajudats per l’àrbitre que semblava tenir pressa per acabar.

Per completar el seu recital, al final del partit s'ha encarat amb els nens i el José María, i ens ha semblat que la cosa aniria a més quan s'ha dirigit al vestidor dels nens. Afortunadament no ha calgut la intervenció policial perquè només anava a reclamar la clau del vestidor que li havíem donat equivocada. No havia estat expressament però en aquest moment ens ha passat pel cap fer-li alguna trapelleria perquè s’estigués al vestidor l’estona que li havia escatimat al partit, però al final l’hem deixat gaudint de la dutxa, no sense abans recuperar les fitxes que es negava a lliurar al Xavi i al José Maria perquè en la seva qualitat d'expulsats no tenien atribucions per dirigir-se a ell. Ha hagut d'anar-hi el Jordi Carbajo acompanyat del Jaume, que no em queda clar si estava emprenyat o gaudint del moment que amb tant encert havia vaticinat.

Acabem el Tourmalet sense puntuar però amb bones sensacions. A veure si els propers partits tenim la sort que avui ens ha faltat i comencem a escalar posicions a la taula.