La Salle Bonanova 1 - 3 Guineueta
Diuen que les guineus són molt astutes, però avui la Guineueta ha estat a punt de caure al nostre parany. Segons les estadístiques teníem menys probabilitats de puntuar que el València de guanyar al Camp Nou (per posar un exemple absurd), però una vegada més ha quedat clar que les estadístiques estan per trencar-les.
I això que la Guineueta ha demostrat que no van primers per casualitat. Malgrat l’absència del seu gran golejador Allan, han buscat sempre el joc de combinació fins i tot quan amb el marcador advers els hauria pogut temptar un joc més directe per fer valdre la seva superioritat física.
La primera part es resumeix aviat: un sol error i un sol gol. Inicialment hem mantingut la tàctica dissenyada expressament per aquest partit. El Sergi, que estrenava la demarcació en punta, queia a la dreta per forçar que el joc es desenvolupés per la banda contrària a la del suposat crack, i el Guille en segona fila no deixava respirar al número 8 que era qui galvanitzava el seu joc. A darrera, les línies molt juntes, concentració màxima i recolzament al company amb problemes. I ha funcionat força bé com demostra el marcador ajustat amb què hem arribat al descans. És cert que a ells els han anul·lat dos gols, un d’ells dubtós, però nosaltres també hem tingut una oportunitat d’empatar a peus del Berto.
A la segona part el camp s’ha inclinat encara més contra la nostra porteria, però ens hem mantingut ferms esperant la nostra oportunitat. I l’hem aprofitat! La primera arribada ha acabat en córner i el Cerezo, que s’està convertint en el nostre Piqué, l’ha rematat dins amb una volea calcada a la de la setmana passada.
A partir d’aquí hem contingut com hem pogut l’avalantxa, gràcies en bona part a les aturades antològiques del Roger, però finalment ha arribat el segon a peus del potent número 12 que havia sortit a la segona part (Déu-n’hi-do quin suplent). La grada l’ha celebrat entonant el “cumpleaños feliz” que a jutjar per la pinta devia ser per felicitar-li els divuit anys!
La resta del partit han seguit apretant més ells, però també han tingut un ensurt en un xut del Trias i segurament haurien signat que el partit s’acabés així. Però al darrer minut han fet el tercer segellant que aquesta vegada s’havia d’imposar la lògica.
Resultat digníssim davant dels primers classificats, Ja va dir el míster malgrat no ser la nostra lliga els faríem suar tinta, i ho hem complert. Suor, fang, pluja... ja sabem què vol dir: rentadores!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada