Felicitació nadalenca dels místers

El Mister (Mou), Xavi (Karanka) y Alfredo (Coach Valdano) os desean lo mejor para estas Navidades y os prometen que en el 2014 veréis los resultados del trabajo bien hecho.

Nota: Siento que no salgan todos en la foto, pero es la única foto que tengo

No ens toca la rifa

La Salle Bonanova  1  -  3  Barcino

Sabeu per què al Rei li diuen el Gordo de Nadal? Perquè pot caure a qualsevol lloc. Doncs el mateix podríem dir del partit d'avui. Ens n’anem de vacances amb mal gust de boca pel resultat, però no pel joc. Hem donat la cara en tot moment (només s'ha de veure la foto del Trias saltant més que un rival que li treia un pam), hem remuntat un marcador que se’ns havia posat en contra i, quan semblava que havíem fet el més difícil, un final fatídic ha tornat a posar un marcador en contra que no feia justícia a allò que havien fet els dos equips.

Els matxs amb el Barcino comencen a esdevenir un clàssic i solen deparar emocions fortes. L’any passat vam perdre allà contra pronòstic però a la tornada els vam posar a lloc. Segons la classificació, avui eren lleugerament favorits ells, i efectivament ens hem trobat un equip ben treballat, amb el 8 de cresta "cristianesca" com a jugador de referència, el 5 exercint de Busquets al límit del reglament, i el 7 amb una habilitat especial per guanyar l’esquena als defenses que feia anar de corcoll a l’Andy, sobretot al principi del partit que ells han sortit més forts.

Però els hem aturat bé, almenys fins que ens ha caigut un penal rigorós però correcte. Segurament ha anat més la pilota a la mà que la mà a la pilota, però amb el reglament a la mà s’ha de xiular. La bona estirada del Sergi li ha permès tocar la pilota, però anava massa forta i s’ha colat igualment. A partir d’aquí s’han girat les tornes i hem estat nosaltres qui ha dut la iniciativa. Tot i així hem arribat poc, i la millor ocasió ha estat d’ells en un contraatac que el Villa ha hagut de frenar amb una falta descarada que afortunadament només li ha costat la groga.

La segona part ha estat clarament nostra. Sense grans ocasions, però amb molta presència a la seva àrea que al final ha acabat obtenint el premi del gol. I l’ha marcat el Villa, demostrant que la seva excel·lent feina d’aquest any com a central no li ha fet perdre l’olfacte golejador: rebot prop de l’àrea, retall al defensa i xut amb l’esquerra enganxada al pal (tant enganxada que des de la grada ens hem pensat que no havia entrat).

Començava un altre partit, i teníem la sensació de ser nosaltres qui hi tenia més a guanyar, però aquest cop no ha estat així. En una centrada que semblava pel porter, el rapidíssim 8 se li ha llençat a sobre i se li ha avançat en una més que probable falta. El gol arribava massa tard i aquest cop ja no hem pogut reaccionar. Al contrari, han estat ells qui han marcat el tercer, un segon abans del xiulet final... Bé, de xiulets n’hi ha hagut més, però han estat els de la impertinent trompeta que feia sonar l’equip rival per celebrar una victòria que uns minuts abans no haurien pogut ni somniar.

El resultat no és bo, però l’actitud dels xavals els ha fet mereixedors amb escreix del bocata amb què els han obsequiat els místers al final del partit. Ara toca descansar i menjar torrons, però amb mesura, que els dos primers partits a la tornada són contra els cuers i contra els primers. Tocaria fer la meitat dels punts però, tal com hem demostrat durant tota la temporada, i avui en particular, el futbol hi ha accidents... i a vegades miracles. A veure si el proper ens cau a favor. Si pot ser, que ens toqui la rifa, però sinó ens podem conformar amb una bona segona volta.

BON NADAL!!!

P.D.: Em sumo al Jordi en la petició d’alguna mesura per prevenir que el mur acabi provocant algun accident. Sembla que ja s’ha tractat el tema en Junta, però no està de més fer tot el que puguem perquè la situació s’arregli.

Primera derrota a casa

LA SALLE B C.E.  0  –  3  LLOREDA C.F.

Bon rival el que ens va visitar ahir al “patatal”. De fet, el primer en endur-se els tres punts aquest any del nostre inexpugnable fortí. Un equip amb un molt bon mig del camp, amb un extraordinari jugador, el petitíssim número 10, i amb un extrem esquerra molt ràpid i incisiu (el del pèl tenyit de blanc/groc??) que ens va fer molt de mal al inici del partit.

No portàvem ni deu minuts que ja ens havien superat dos cops en bones parets per la banda esquerra creant força perill. En la tercera, forcem un corner que saquen en curt, el petit num 10 fa un bon retall sobre la mateixa línia de fons i fa una passada enrere al punt de penal. Allí apareix un jugador totalment sol (l’amic Petrov) que creua al pal contrari al fons de la xarxa.

Havíem començat be, amb ganes i potser fins i tot una mica més atrevits cap a l’atac que altres cops i aquest gol tan matiner ens fa una mica de “pupa”. Però entre la feina de mentalització del nostre nou coach, i el fet de que els nois tenen clar el que han de fer, seguim donant guerra tota la resta de la primera part.

Perquè hi ha alguna cosa que no es pot negar: l’equip es creu cegament als seus entrenadors, compleixen les seves indicacions i tenen fe en les seves opcions si així ho fan, perquè aquest equip te clar com ha de jugar. I això els hi dona molta seguretat.

Canviem de lloc als laterals buscant intentar frenar la seva banda esquerra i també col·loquem al Miquel al centre de la defensa buscant una mica més de múscul a darrera.

El partit s’iguala: ells no creen perill, però nosaltres tampoc arribem massa. Per desgracia, en l’últim minut de la primera part ens fan un d’aquells gols anomenats “psicològics” en una contra que ens agafa una mica avançats.

L’equip encaixa el cop i comença la segona part amb ganes i una mica més estirat. Ells han fet descansar a alguna de les seves millors peces i arribem mes sovint a l’àrea encara que sense cap ocasió realment clara. Veiem que un gol ens ficaria en el partit però aquest no acaba d’arribar. L’entrenador visitant també ho veu així i acaba fent tornar a entrar en els últims minuts a un parell dels titulars.

Al final, faltant un parell de minuts ens en fan un de rebot a rebuig del nostre porter cedit pel cadet A.

En resum, derrota justa, potser un pelet major del que tocava, però nova demostració de treball, voluntat i confiança del nostre equip.

I aprofito aquest petit altaveu per fer una reflexió sobre la que demanaria una mica l’opinió del grup:

Hi ha haver una jugada a la primera part que ens va fer patir molt a tots i crec que hauríem de fer alguna cosa abans no hi hagi un accident un dia: el Villa va rebre una petita càrrega quan anava a per una pilota que sortia per la línia de porteria. Amb la càrrega es va desequilibrar i només pel fet que ell mateix encongís el seu cos, caient de molt mala manera, no es va donar un fort cop amb el cap contra el muret aquest de pedra que voreja el camp.

Jo fa dies que penso que un dia passarà alguna cosa greu i no tinc ganes de que passi. Aquest muret tan a prop de la línia, amb un camp de sorra, amb lo lliscant que aquesta és, i amb nois que juguen ja a unes velocitats altes i amb contactes importants amb els rivals, és una petita bomba de rellotgeria.

Proposo una acció conjunta d’exigència en vers al club i el col·legi per a que es regularitzi aquesta situació lo abans possible.

Ja direu.

Los errores de Mou

Que errores ha cometido hoy el Mister ?

1. El primero es la estrategia. Deberíamos haber dedicado los primeros 15 minutos a ver al rival, juntando mas las líneas y renunciando mas al ataque, tal y como hemos hecho otras veces. Hoy hemos salido directamente unos metros mas arriba, por orden mio. Cuando he visto que cargaban el juego solo por la izquierda, ya era tarde.
2. El segundo error han sido los cambios. Hoy han producido desorden. No los he gestionado bien.
3. El tercero es no saber transmitir ese plus de intensidad de otros días. En algo he fallado.
4. Y el error mas imperdonable es dejarme a Guille en la banda en el descanso, producto de tener el cambio previsto, pero ante la baja de Rodri, he tachado su puesto y su cambio en mi libreta, que era Guille. Grave error. Le pido de nuevo disculpas al chaval porque tiene toda la razón en enfadarse conmigo.

Hay que seguir trabajando. Hoy el Mister asume la culpa de la derrota. Los chavales han estado muy bien, como siempre. Lo han dado todo y no se les puede decir nada.

Mou

Felicitación de Mou

Os envío este correo para felicitaros por el trabajo que estáis haciendo. La hazaña de hoy no es producto de la suerte. Es producto de trabajo y la constancia durante estos tres meses que ya llevamos entrenando. Producto de la mala suerte fue, por ejemplo, perder contra La Salut. Ya lo decía la crónica de ese partido en vuestra web "Mil millons de llamps i trons". Ese día merecimos ganar, nos fuimos con la cabeza bien alta por el partido hecho, pero sin premio.

Las victorias de estos dos últimos partidos de casa (lo de hoy sabe a victoria, a pesar de ser empate) ha sido por trabajo, persistencia, concentración y ganas, y sobre todo por creer en el equipo. A pesar del 0-2 sabíais que meteríais dos goles, lo habíamos hablado. Nosotros teníamos un plan y ellos no. Habéis creído en el plan, y no habéis parado hasta conseguirlo. Y no habéis metido el tercero por esos "Mil millons de llamps i trons".

En estos dos partidos habéis jugado 21 jugadores de la plantilla, todos casi por igual, y todos al mismo nivel. Eso es lo que cuenta. No sois 11, sois 21, sois un equipo, y eso se nota.

Perderemos partidos, seguro, y quizás sea el próximo, pero habéis aprendido que si queréis podéis tutear a cualquier rival. Y el de hoy no era un rival cualquiera, tenerlo claro.

El martes toca Coach. Y al acabar pondremos fecha a una cena que os paga el Mister, sencillamente porque os lo merecéis.

FELICIDADES, SOIS UNOS CRACKS !!!

Xavi "Karanka" y Jose Maria "Mou" (hoy más Mou que nunca por la expulsión).