Adéu sorra, hola golejada!

La Salle Bonanova "B"  7  -  1  La Salut Pere gol "B"

Ja ho venia anunciant el Míster feia dies que cauria aviat una bona victòria contra un dels equips de la “nostra lliga”. I ahir va arribar, i tan bona que va ser!!, i just el dia que acomiadàvem (per fi) el nostre estimat “patatal”, que tan bons moments ens ha donat, i que tantes ganes teníem de que passés a millor vida....

Teníem, en principi, un alt número de baixes entre les lesions, l’esquí i l’armada anglesa a la que estan atenent alguns del nois i varem tenir que demanar un parell de reforços al cadet “A” tot i que al final els bessons Cortés es van poder quedar i varem completar la convocatòria:

Clàssic esquema d’aquesta temporada, aquesta vegada amb la parella de centrals Marcel-Andy, als laterals Guille i Josep, mitja amb Victor, Jordi B., Jordi C., Alex Trias i Xavi, i més en punta el Livio.

El partit comença igualat, però enseguida veiem que ells no tenen la qualitat suficient per trencar la nostra teranyina del centre del camp, tot i que la intenten treure tocant-la per terra.

Nosaltres comencem arribant amb perill, tenim alguna ocasió clara, i al minut 16 el Livio fa un bon control, retalla al central i eleva per sobre del porter fent el primer gol del partit.

Seguim igual d’intensos i poc després el Víctor resolt amb la seva privilegiada cama esquerra una jugada de rebots dins de l’àrea rival: 2-0.

Sembla que arribarem al descans amb el partit controlat, però només faltant un minut, ells ens marquen de xut de fora en una de les poques jugades de perill que generen. Sembla que ens tocarà seguir treballant de valent a la segona part per endur-nos el partit..

Però no va ser així. Entre la nostra millor forma física (ells no van poder mantenir el nostre ritme incessant), els canvis fets entrant gent fresca de cames i la punteria d’un dels que va entrar a la segona part, el nostre pichichi Berto, varem acabar desmuntant la seva reserva i els hi varem acabar passant per sobre.

Vull destacar varies coses en aquesta segona part:

• Primer: que la millor forma física es va notar a la segona part, però la feina de desgast del rival es va fer ja a la primera part per l’alta intensitat amb la que es va jugar, especialment per la nostra mitja, i va continuar tota la segona part, inclús amb el partit sentenciat.
• Segon: que amb el partit encarrilat varem poder començar a veure la qualitat que tenen els nostres jugadors i que els hi estava costant mostrar aquest any. Destaco el partit de l’Andy, que va estar molt sòlid darrera, però que també va demostrar la seva qualitat fent un parell o tres de passades de molt mèrit, inclosa una assistència en un dels quatre gols de Berto. També el de l’Àlex Trias, el millor “pelotero “ que tenim, que per fi va decidir començar-la a moure amb criteri, a més de córrer com mai i fer un bon gol de preciós xut amb l’exterior del peu des de fora l’àrea (sembla que li va dedicar a la Nina que, amagada i lligada, però estava).
• Tercer: l’eficàcia golejadora del Berto. Quatre gols en mitja part, i un parell d’ocasions més força clares. És cert que el rival es va entregar una mica a partir del 3-1 que ell va fer només sortir al camp, però el nostre “ariet” va estar molt fi aprofitant molt bé, amb tranquil·litat i qualitat, les bones assistències que li van posar els nostres extrems Rodri i Espa, i també els nostres mitjos. Partit rodó el seu, seguint la seva progressió. No sé si el Ramon li va deixar endur-se la pilota!

En resum, molt bon partit, per la feina feta i per la claredat de idees de cara al gol. Som un equip molt dur, difícil de batre i, a més, poc a poc anem sortim millor cap a l’àrea rival.

Ara marxem del nostre estadi i no tornem fins el 24 de maig a estrenar la nova gespa. Entre mig una sortida la setmana vinent a un camp difícil (Penya Anguera), i després dues setmanes de descans i de cap de setmana complert pels pares.

Enhorabona pel partit!

Jordi “Espa”

Los cerrojos de Mou

Al margen de la crónica del partido (muy acertada como siempre) me gustaría describir como hemos visto el partido desde el banquillo.

Solemos dividir los partidos en tres o cuatro partes, con comportamientos distintos, coincidiendo o no con los cambios. Yo les explico dichas "divisiones" antes de cada partido. Se trata de definir una estrategia, que no es lo mismo que una táctica. Partimos siempre del bloque definido de distancia máxima 25 metros entre el libre y el punta, y con distancia mínima entre la espalda del medio centro y el central, para evitar el juego por el centro. Los pivotes son los que se encargan de cerrar los intentos de entrada por el centro y los extremos tienen la obligación de dejar las bandas libres para obligar al contrario a que juegue por ahí. Es lo que llamamos "la trampa".

La primera parte (de las nuestras, no del partido) eran los primeros 10 minutos, que nos servirían para ver los movimientos de Alan (su goleador, el "7"). Estos 10 minutos salimos con el bloque bajo, es decir, el equipo situado entre el borde del área y el medio campo. Debíamos barrer en las salidas pero recuperar la posición rápido.

Pasados estos 10 minutos decidiríamos la altura del bloque y hacia que lado les forzaríamos el juego. Pero observé que su táctica se basaba en el juego de su figura entre lineas para sacar de sitio a nuestro central y buscar nuestras espaldas con balones largos. Así nos metieron sus dos goles en casa y creo que así este 7 ha metido sus 36 goles.

Debido a esto decidí conservar el bloque bajo y buscar un resultado ajustado en el descanso. Ya les avisé que el objetivo de perder 1-0 en el descanso era bueno, y lo conseguimos, en buena parte gracias a Sergi (que también cuenta).

La segunda parte debía introducir 7 cambios. Les pedí seguir con el bloque bajo los primeros 20 minutos, aguantando el 1-0, sin prisas, esperando jugar el partido a la contra faltando 20 minutos. Los pivotes ahora eran los que cerraban las espaldas y Alex Trias el que debía lanzar a los extremos. Debíamos seguir conservadores. Si encajábamos el 2-0 al principio nos podía caer un carro. El plan se iba cumpliendo y en el 20 pasamos a jugar con el bloque medio y buscando las contras con más rapidez.

Estuvimos metidos en el partido hasta el 35 de la segunda parte. El 2-0 ya nos mató.

Reconozco que fue un cerrojo en toda regla, como en muchos partidos, pero creo que es lo que nos toca para estar metidos en los partidos hasta el final. Asumo al 100% al responsabilidad de la derrota de ayer, pero el objetivo de este año es aprender, formar un equipo basado en un sistema y hacer que todos los jugadores alcancen un buen nivel y jueguen casi de memoria. Y cuando digo todos me refiero a todos. Y es mi responsabilidad hacer que los que tienen teóricamente menos nivel aprendan y se pongan al nivel del resto. Y eso se hace jugando, no en el banquillo. El único titular indiscutible es el portero.

Sirva este análisis para que entendáis "la afición" el porqué de mis planteamientos defensivos, y el porqué ante un equipo de 2º año no salimos a por el partido. El año que viene, siendo nosotros de 2º año, jugaremos con el bloque alto, y los planteamientos serán sin duda, mas ofensivos.

Debo felicitar a los chicos por la actitud en el partido. Para mi de 10. No tuvieron la culpa de la derrota. Fue mía. Y gracias a la afición por seguir y apoyar al equipo a pesar de tantas derrotas.

Confiar en Mou, no pidáis mi dimisión todavía ... :)

No me gusta prometer una victoria, pero la semana que viene toca ganar.

NOTA: Hoy estoy sin voz ni oído. Sin voz por mis gritos y sin oído por la soprano insoportable.

Mou

Fallen els motors a La Maquinista

Bon Pastor  2  -  0  La Salle Bonanova

Avui el fet de ser visitants no ens ha lliurat de l’inoportú horari esguerra-dinars. Això si, el sector femení ha pogut entretenir l’hora d’espera a la Maquinista. És clar que també hi havia qui feia voltes pel barri intentant orientar-se. No direm noms.

Veníem avisats que el rival d’avui era fort i golejador, però teníem la secreta esperança d’endur-nos-en algun puntet cap a casa. No en va a l’anada els havíem arrencat un empat en una remuntada històrica. Però avui no hem estat tant inspirats. No ens ha faltat intensitat, però si claredat d’idees a l’hora de construir. Després d’una primera part on el rival ha estat un graó per sobre, l’habitual crescendo de la segona part ens ha donat una iniciativa de la qual no hem sabut treure partit. Sembla mentida com corre el temps quan et juga en contra!

Això si, hem comptat amb l’animació en directe d’una seguidora local amb veu de soprano que alternava els retrets a l’àrbitre amb els xiscles de “Vamos Buenpas”, sobretot a la primera part que el seu equip duia la veu cantant. No és que fessin un partit brillant però si que rondaven molt la nostra àrea i només l’actuació inspiradíssima del Sergi Cortès impedia el gol. Però al final, en un dels pocs contraatacs que els hem concedit, l’esmunyedís número 7 ha aconseguit plantar-se sol i superar, ara si, l’estirada del nostre porteràs. No sé si ens ha fet més mal el gol o la celebració en “fa menor” de la seguidora soprano.

La resta de la primera part el Miquel i l’Espa han intentat alguna esgarrapada però costava imaginar que pugués fructificar. En canvi a la segona hem començat a trepitjar el seu camp i, encara que no gaudíssim d’ocasions, semblava possible pescar alguna cosa perquè un gol de diferència és molt poc i sabem que sempre arriba alguna oportunitat.

I ha arribat. Després d’una bona jugada del Rodri per la banda, l’Espa ha empalmat de volea la centrada obligant el porter rival a lluir-se. Llàstima perquè un gol ens hauria ficat al partit i hauria obligat el rival a tornar-se a obrir per buscar el gol. Però, tot i no buscar-lo massa, han estat ells qui han marcat. Això si, en una gran jugada de l’habilidós número 6. Aquest gol si que ens ha fet mal i, malgrat seguir treballant, hem vist impotents com els minuts finals transcorrien sense més gols. El xiulet de l’àrbitre, i sobretot la cantata final de la soprano, ens ha anunciat que s’havia acabat el concert... perdó el partit...

Cal lamentar a més la lesió del Xavi Cortès, que esperem que no sigui greu. En el costat positiu, destacar que hem sabut controlar la coneguda eficàcia golejadora del Bon Pastor, i l'excel·lent to físic ens ha permès mantenir-nos com un bloc de principi a fi malgrat la calor primaveral.

Llàstima que tot això no ens hagi servit per sumar algun puntet, però cal animar-se i fer-li pagar els plats trencats a La Salut Pere Gol, amb qui per cert tenim un compte pendent del partit d’anada...

Cuando el patatal no es suficiente

La Salle Bonanova  0 -  2  Singuerlín

 

Una mica de baixada

Pujades C.D.  1  -  7  La Salle

Diem els que ens agrada el ciclisme que cap pujada dura eternament i que després sempre arriba la baixada.

I és que portàvem molts caps de setmana pedalant contra ports de primera categoria, suant la gota gorda amb el cap baix mirant la carretera sense veure el final del cim. Equips de segon any, forts físicament i amb bon nivell... pedalada darrera de pedalada perquè quan la carretera s’enfila amunt, si no pedales, caus a terra!

I per fi sembla que ja hem fet el cim, la carretera s’aplana i inclús té alguns trams de descensos...

El PUJADES és el penúltim classificat, amb només una victòria i un empat en tot el campionat, però amb més gols a favor que nosaltres! Sembla que malgrat el seu nom, aquí podem començar a agafar una mica de velocitat...Comença la nostra lliga.

El partit arrenca intens, especialment pels membres de la família Verdaguer, que sembla que han esmorzat fort, amb els tres germans a l’alineació titular: l’Àlex al sempre difícil lateral esquerra, el Pol al mig camp i el “panzer” Mike sòl en punta.

Un punt i a part pel Miquel.

“Despliegue físco”, que diuen els periodistes esportius: força, velocitat, intensitat, gol... tot el que qualsevol entrenador somia d’un jugador i més si pot fer-ho en diverses posicions del camp com és el cas. La defensa i el porter segur que van tenir mal sons diumenge a la nit amb ell!

Al minut 2 de partit ja estrena el marcador en una jugada de velocitat i bona definició. El partit es posa de cara molt aviat, però ells contesten només un minut després en una jugada de contraatac per l’esquerra. Està clar que ens ho haurem de “currar” això de guanyar partits!!

I aquí és quan apareix el Pol per donar-li un cop demà al germà llençant molt be una falta a l’esquerra del porter, en una posició ideal per un esquerrà amb potencia com és ell.

El partit es posa de cara, controlem bé el mig del camp i els seus davanters no tenen quasi ocasions per la bona feina de la nostra defensa. Menció especial al Joss: primer partit sencer en molt temps i una actuació impecable (bona feina del cos tècnic aquí!!).

Nosaltres arribem amb perill i en un corner a favor el Miquel la controla dins de l’àrea i la remata creuada per aconseguir el seu segon gol. Encara abans del descans el Pol recull un rebuig del porter i li pica per sobre per aconseguir el quart.

Ens anem al descans amb una còmoda renda: Pujades 1 - Verdaguer’s 4

Al segon temps fem molts canvis (la convocatòria era llarga) i entra pólvora nova: Berto, Espa, Batlle, Ubach, Balsells...

Ells només tenen un canvi i ja estan cansats: la diferència de forma física és molt evident (es nota que tenen el Tibidabo i els seus porcs senglars molt lluny!!) i els jugadors que entren frescos estan decidits a seguir lluitant. I si no ho estan, ja s’encarreguen els entrenadors de recordar que no està permès baixar la guàrdia...

Així marquen el Berto de bonica vaselina, l’Espa de jugada personal i el Guille des de dins de l’àrea el que és el seu primer gol de la temporada.

Al final 1-7 i amb molt bones sensacions.

Ara toca encarar aquestos partits de la nostra lliga. Estem forts i més segurs. A veure si som capaços de treure uns bons partits en aquesta fase.


Jordi “Espa”