Diem els que ens agrada el ciclisme que cap pujada dura eternament i que després sempre arriba la baixada.
I és que portàvem molts caps de setmana pedalant contra ports de primera categoria, suant la gota gorda amb el cap baix mirant la carretera sense veure el final del cim. Equips de segon any, forts físicament i amb bon nivell... pedalada darrera de pedalada perquè quan la carretera s’enfila amunt, si no pedales, caus a terra!
I per fi sembla que ja hem fet el cim, la carretera s’aplana i inclús té alguns trams de descensos...
El PUJADES és el penúltim classificat, amb només una victòria i un empat en tot el campionat, però amb més gols a favor que nosaltres! Sembla que malgrat el seu nom, aquí podem començar a agafar una mica de velocitat...Comença la nostra lliga.
El partit arrenca intens, especialment pels membres de la família Verdaguer, que sembla que han esmorzat fort, amb els tres germans a l’alineació titular: l’Àlex al sempre difícil lateral esquerra, el Pol al mig camp i el “panzer” Mike sòl en punta.
Un punt i a part pel Miquel.
“Despliegue físco”, que diuen els periodistes esportius: força, velocitat, intensitat, gol... tot el que qualsevol entrenador somia d’un jugador i més si pot fer-ho en diverses posicions del camp com és el cas. La defensa i el porter segur que van tenir mal sons diumenge a la nit amb ell!
I aquí és quan apareix el Pol per donar-li un cop demà al germà llençant molt be una falta a l’esquerra del porter, en una posició ideal per un esquerrà amb potencia com és ell.
El partit es posa de cara, controlem bé el mig del camp i els seus davanters no tenen quasi ocasions per la bona feina de la nostra defensa. Menció especial al Joss: primer partit sencer en molt temps i una actuació impecable (bona feina del cos tècnic aquí!!).
Nosaltres arribem amb perill i en un corner a favor el Miquel la controla dins de l’àrea i la remata creuada per aconseguir el seu segon gol. Encara abans del descans el Pol recull un rebuig del porter i li pica per sobre per aconseguir el quart.
Ens anem al descans amb una còmoda renda: Pujades 1 - Verdaguer’s 4
Ells només tenen un canvi i ja estan cansats: la diferència de forma física és molt evident (es nota que tenen el Tibidabo i els seus porcs senglars molt lluny!!) i els jugadors que entren frescos estan decidits a seguir lluitant. I si no ho estan, ja s’encarreguen els entrenadors de recordar que no està permès baixar la guàrdia...
Al final 1-7 i amb molt bones sensacions.
Ara toca encarar aquestos partits de la nostra lliga. Estem forts i més segurs. A veure si som capaços de treure uns bons partits en aquesta fase.
Jordi “Espa”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada