dilluns, 17 de febrer del 2014

Res a dir

Don Bosco, C.F.  6  -  1    La Salle Bonanova


Els que ja em coneixeu perquè voltem junts els matins dels caps de setmana des de fa ja anys per aquestos camps de Deu, sabeu que acostumo a dir que quan una derrota es deguda a una clara superioritat del rival, no hi ha gaire més a dir salvo felicitar-lo i mirar on pots millorar per a que a la pròxima no et torni a passar.

Ahir va ser un d’aquells dies. I això que les condicions “logístiques” es presentaven bé: dia esplèndid, un camp en perfectes condicions, un desplaçament molt proper i a una hora còmoda...

En canvi, en lo esportiu no era tot tant correcte: moltes baixes per lesions, sense el porter titular, i contra un dels rivals de la nostra “no-lliga”: el DON BOSCO, tercer a la classificació, segon equip amb menys gols en contra (i nosaltres els segons que menys hem marcat), però també un dels que menys marca, i que ha canviat recentment el seu entrenador per un xaval jove de 16-17 anys. Per un moment varem pensar que això ens podria ser útil en algun moment de nervis o similar, però com ja es sabut, no es va notar gens.

Va resultar ser un equip tranquil, molt ben posicionat, que tocava la bola amb molt criteri movent-la constantment de banda a banda fent-nos córrer moltíssim tot el partit, i amb un parell de jugadors molt desequilibrants als que els hi posaven pilotes interiors amb freqüència generant molt perill.

Nosaltres sortim amb l’esquema habitual, però amb el canvi de que al no estar el Berto, el seu lloc l’ocuparien els nostres jugadors més polivalents: el Livio i el Rodri, que s’anaven permutant la posició en un doble pivot al mig del camp. Molt bon partit d’ambdós amb un desgast físic generosíssim, A la porteria, el jove porter del infantil de primer any (o sigui que dos o tres anys menys que molts del jugadors rivals), Manel Amella, que va fer un extraordinari partit traient un munt de boles de perill.

Així el partit comença amb ells tocant-la molt, movent-la de costat a costat. Potser és de tots els rivals contra els que ja hem jugat el que més va saber jugar la nostra posició defensiva d’ajuntar molt les línies al centre i deixar-li les bandes lliures. Ens trenquen sovint a base de parets i jugades individuals de qualitat, especialment del número 10, i potser no estem prou contundents en aquest inici de partit en defensa. Ens fan un ràpid gol en el minut sis i, quasi sense temps a reaccionar, un segon sols un minut després.

Però com ja sabem, aquest equip no baixa el cap: ens ordenem millor, pugem una mica la pressió i la intensitat, i el partit s’iguala, 

Així 10 min abans d’acabar la primera part ja ens hem acostat a la seva porteria un parell de cops i en una d’elles, l’Espa busca una bola dividida amb el porter, el guanya per centèsimes posant la punta de la bota desviant-la una mica cap al lateral. El Sergi Ubach molt atent i seguint molt be la jugada i en millor situació que l’Espa pel xut la toca de primera al fons de la xarxa, Premi a la confiança en l’esforç del company i, sobretot, pel seu avi que es va endur la dedicatòria del gol!.

Aconseguim arribar al descans sense rebre cap més ensurt i busquem recuperar forces pensant que potser podem donar una sorpresa.

Però de nou una sortida una mica “tova” i, pel Mou, segur que massa atrevida, fa que encaixem dos nous gols en els primers 10 minuts de la segona part, i partit sentenciat!. Després varem seguir treballant i lluitant com sempre, però amb 4-1 i faltant mitja hora lo normal és que ens acabessin fent un parell més, com va ser (un d’ells de penal).

I com sempre busquem conclusions positives i punts a millorar en tots els partits: amb rivals d’aquesta qualitat a part de bona col·locació i córrer molt s’ha de posar un punt més d’intensitat: saltar en els corners, en les pilotes de porteria, ficar fort el peu en les boles dividides, en les entrades als jugadors que la porten i en les que rebutgem.

L’altra cosa a millorar és una que sé que es treballa en els entrenaments recurrentment: ens crema massa la pilota als peus!!. Sabem que no s’han de córrer riscos en defensa o en el mig del camp, prohibit pilotes horitzontals, d’acord. Però quan la robem i la tenim controlada mirem una mica abans de regalar-la al rival i tenir que tornar a córrer darrera d’ells per intentar tornar-la a robar (que ho fem i moltíssim). Aixequem una mica el cap i mirem si a la banda on ens ha dit l’entrenador que xutem hi ha algú o potser està més centrat o més endarrerit i la puc jugar amb ell enlloc de perdre-la. Això ens farà tenir moltes més ocasions segur.

I la setmana vinent acabem el “tourmalet” dels 4 primers de la classificació: l’amic “Pollo” i companyia (Trajana Sant Just). Tampoc és la nostra lliga, però aquestos no son tant bons i els hi podem donar un susto gran de veritat. Fem-ho, que ens ho mereixem per la gran feina que s’està fent.

¡Ànims!

Jordi "Espa"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada