La Salle Bonanova - Futbol cadet "B" 2013-14: d’abril 2014

Lloreda 3 - 2 La Salle Bonanova

Magnífic dia per gaudir d’un bon partit de futbol: per fi un horari decent, un camp en bones un condicions, el solet i l’olor de carn a la brasa que convidava a quelcom més que a l’habitual cafè amb llet.

Però els nois no havien vingut de costellada. El míster havia avisat que era un rival de l’alçada del Penya Anguera i el Bon pastor, i a sobre ens hem trobat que havien baixat un parell de jugadors del primer equip. És clar que això no espanta a algú que ve de pujar al Tibidabo i enfrontar-se a dos porc-senglars. Hem fet un digníssim partit i si hem perdut ha estat per anar a buscar el partit després de remuntar un 2-0 en contra i tancar el rival en camp propi.

Efectivament el Lloreda és un bon equip, però hem contrarrestat la seva lleugera superioritat física i tècnica amb ordre i treball. Primera part de contenció (o de “bloc baix” com diria el míster), amb bona pressió dels homes avançats que restava força al seu atac. De fet les primeres oportunitats clares han estat nostres: en un minut el Livio i l’Espa han estat a punt de batre l’imponent porter amb més pinta de Courtois que d’estudiant d’ESO. Però com se sol dir, “qui perdona ho paga”, i a la jugada següent ens han enganxat per primer cop en un contraatac i han marcat l’únic gol de la primera part.

Ja hem vist altres vegades que un desavantatge mínim no ens incomoda, així que hem seguit fent el nostre partit. Malauradament hem rebut el segon en una intel·ligent passada a l’espai que ha deixat un rival sol davant del Sergi. Aquí si que hem hagut de pujar un pistó, empesos en part perquè la rabieta infantil d’un rival li ha costat la vermella i ens ha deixat amb superioritat numèrica. En veure les ganes que hi posàvem, el Balsells ha vaticinat que “quan arribi el primer vindrà el segon”. I així ha estat. Primer hem reduït distàncies en una gran jugada d’equip: el Jandro s’ha desfet de varis rivals i l’ha enviat en profunditat pel Berto, aquest ha arribat fins la cuina per fer la centrada de la mort i el Trias, colant-se entre dos rivals, l’ha enviat a la xarxa. Al cap de poc el Livio recollia un rebuig prop de la porteria i amb molta sang freda ha aixecat el cap, ha mirat el porter i amb l’esquerra li colat la bola per sobre.

Començava un altre partit, on semblàvem tenir-hi més a guanyar que a perdre. Jugàvem amb defensa de tres assumint un cert risc però gaudint a canvi de bones possibilitats de marcar. Aquí l’àrbitre ha jugat un paper important, castigant-nos amb dues faltes rigoroses prop de l’àrea, que a peus de l’habilidós número 8 eren una autèntica amenaça: la primera l’ha enviat al pal i la segona s’ha colat per tota l’esquadra. Després d’això ho hem seguit intentant fins al final però el marcador no s’ha mogut. De fet s’ha de reconèixer que ells haurien pogut augmentar l’avantatge si l’àrbitre hagués assenyalat un penal per caiguda dins l’àrea d’un rival, que almenys des de la grada ha semblat punible.

En fi, hem perdut l’ocasió de complir el repte de sumar tres punts a fora, però jugant així ho podem fer. El Lloreda ens havia guanyat per 0-3 a casa i avui ha acabat demanant l’hora. També hem de recordar que amb aquest mateix plantejament vam perdre 2-0 amb el Bon Pastor que no era tant potent. Sembla que de mica en mica anem aprenent els mecanismes que en bona lògica algun dia es convertiran en punts.

P.D.: Partit ric en anècdotes. Com el "Teníamos más portadas" de El Jueves, aquestes haurien pogut ser les altres "Imatges del partit":