En aquesta setmana que ha passat des de l’últim partit ja hi ha hagut un parell de coses remarcables: el partit d’ahir contra els cuers que varem guanyar per incompareixença i, com a gran noticia, el fet que l’any vinent podrem gaudir del nou camp de gespa a la primera divisió gràcies a l’ascens del Cadet “A” com a campions de la seva lliga.
El partit contra el PB Barcino era la penúltima ocasió de guanyar el tercer partit de tota la temporada fora de casa, i l’última probable si comptem que la propera és contra el guanyador invicte de la lliga.
No va poder ser així tot i que en justícia haguéssim de haver sortit del camp del carrer Menorca amb un resultat millor.
Sortim amb el plantejament habitual amb la idea, crec, de que al tenir fins a 7 canvis, podíem aguantar una mica el resultat a la primera part i sortir en la segona amb gent mes fresca i un pèl més ofensiva a anar a per el partit. Així comencem amb Josep i Pol de laterals, Marcel i Àlex V. al centre de la defensa, en els dos pivots defensius els habituals Jordis (Carbajo i Balsells), a les bandes el Guille i el Xavi, al centre intentant distribuir el Àlex T., i en punta el Miquel.
L’objectiu s’aconsegueix al final de la primera part on empatem 1-1 gràcies a un gol del Pol amb un xut de falta molt llunyà i escorat a la banda que contrarestava un primer gol d’ells en un potent xut des de fora l’àrea del seu nº7 que el Sergi arriba a tocar en gran estirada, però no rebutjar. Aquest jugador, de bona qualitat, feia anar de corcoll una mica als nostres defenses i era l’única bassa ofensiva del rival motiu pel qual va ser sotmès a un especial vigilància dels nostres laterals. Bona feina defensiva d’aquesta primera part de l’equip.
A part d’aquest gol del Pol, el seu germà Miquel generà també un parell d’ocasions d’aquelles a les que ens té acostumats: robar pilotes per lluita i potència i plantar-se davant del porter després d’haver-se generat ell mateix la jugada.
A la segona comencem un pèl endormiscats, potser per l’alt número de canvis i tot i sortir amb jugadors més ofensius (Berto, Livio, Espa, Rodri) perdem una mica la intensitat defensiva i deixem que ens facin dos gols abans dels 20 minuts d’aquesta segona meitat.
En tots dos estem tous a l’hora de defensar: deixem controlar amb facilitat, que el rival es giri i encari al defensa i que es fiqui dins de l’àrea sense massa oposició deixant-lo sol al davant del nostre porter que poc pot fer en aquestos casos. És una llàstima que partits com aquest se’ns escapin quan no son superiors a nosaltres i nosaltres no actuem amb la intensitat desitjada. I més quan ens veiem superiors físicament sempre als últims minuts, moment en el que s’han de decidir els partits i no abans per errades.
Varem començar a posar “setge” a la porteria rival els últims vint minuts amb atacs constants. La sortida faltant 10 minuts d’un inspirat Sergi Ubach al mig del camp va generar força ocasions. En vam tenir varies i de força clares. Entre elles el gol del Livio faltant 6 min, un parell de córners en els que no varem poder definir, el xut de l’Espa que va rebutjar el porter al pal o la rematada del Berto de cap per sobre el travesser.
Va ser una llàstima no endur-nos almenys un empat, que hagués estat lo més just.
Ja només ens queda la visita al campió Guineueta. A veure si podem fer un comiat de temporada deixant una bona imatge.
Jordi “Espa”
