Fallen els motors a La Maquinista

Bon Pastor  2  -  0  La Salle Bonanova

Avui el fet de ser visitants no ens ha lliurat de l’inoportú horari esguerra-dinars. Això si, el sector femení ha pogut entretenir l’hora d’espera a la Maquinista. És clar que també hi havia qui feia voltes pel barri intentant orientar-se. No direm noms.

Veníem avisats que el rival d’avui era fort i golejador, però teníem la secreta esperança d’endur-nos-en algun puntet cap a casa. No en va a l’anada els havíem arrencat un empat en una remuntada històrica. Però avui no hem estat tant inspirats. No ens ha faltat intensitat, però si claredat d’idees a l’hora de construir. Després d’una primera part on el rival ha estat un graó per sobre, l’habitual crescendo de la segona part ens ha donat una iniciativa de la qual no hem sabut treure partit. Sembla mentida com corre el temps quan et juga en contra!

Això si, hem comptat amb l’animació en directe d’una seguidora local amb veu de soprano que alternava els retrets a l’àrbitre amb els xiscles de “Vamos Buenpas”, sobretot a la primera part que el seu equip duia la veu cantant. No és que fessin un partit brillant però si que rondaven molt la nostra àrea i només l’actuació inspiradíssima del Sergi Cortès impedia el gol. Però al final, en un dels pocs contraatacs que els hem concedit, l’esmunyedís número 7 ha aconseguit plantar-se sol i superar, ara si, l’estirada del nostre porteràs. No sé si ens ha fet més mal el gol o la celebració en “fa menor” de la seguidora soprano.

La resta de la primera part el Miquel i l’Espa han intentat alguna esgarrapada però costava imaginar que pugués fructificar. En canvi a la segona hem començat a trepitjar el seu camp i, encara que no gaudíssim d’ocasions, semblava possible pescar alguna cosa perquè un gol de diferència és molt poc i sabem que sempre arriba alguna oportunitat.

I ha arribat. Després d’una bona jugada del Rodri per la banda, l’Espa ha empalmat de volea la centrada obligant el porter rival a lluir-se. Llàstima perquè un gol ens hauria ficat al partit i hauria obligat el rival a tornar-se a obrir per buscar el gol. Però, tot i no buscar-lo massa, han estat ells qui han marcat. Això si, en una gran jugada de l’habilidós número 6. Aquest gol si que ens ha fet mal i, malgrat seguir treballant, hem vist impotents com els minuts finals transcorrien sense més gols. El xiulet de l’àrbitre, i sobretot la cantata final de la soprano, ens ha anunciat que s’havia acabat el concert... perdó el partit...

Cal lamentar a més la lesió del Xavi Cortès, que esperem que no sigui greu. En el costat positiu, destacar que hem sabut controlar la coneguda eficàcia golejadora del Bon Pastor, i l'excel·lent to físic ens ha permès mantenir-nos com un bloc de principi a fi malgrat la calor primaveral.

Llàstima que tot això no ens hagi servit per sumar algun puntet, però cal animar-se i fer-li pagar els plats trencats a La Salut Pere Gol, amb qui per cert tenim un compte pendent del partit d’anada...