Quatre de la tarda de diumenge, pont de tres dies més un de propina de “lliure disposició” pels nens. Camp ja conegut de Can Zam a Santa Coloma de Gramenet, a peus de l’edifici “Kubics”, icona d’una de les moltes salvatjades fetes durant el temps de la bombolla immobiliària en aquest país: “el Cas Pretòria”.
Compareixem amb moltes baixes
entre lesions, sancions i vacances. Només podem reunir 11 jugadors, comptant al
Villa que encara no ha fet net de la seva lesió al braç. Això obliga al Místers
a convocar a dos jugadors del cadet de segon any. I no està mal amb l’elecció:
dos xavals de metro vuitanta amb cos, tècnica i bona col·locació: el Curro
Anglada i el Sergi Flo. El perfil ideal de jugadors pel sistema d’aquest any de
l’equip. Per cert, el cadet A te aquest any un molt bon equip, està fent una
molt bona temporada i va líder empatat al seu grup. Potser l’any vinent pot
haver-hi també un cadet lassalià a primera divisió.
La tàctica, la coneguda: defensa
de 5 amb Cere i Josep als laterals, “les torres bessones” Curro i Sergi al
centre i una mica per davant, el Rodri. Al mig camp el Terry i el Guille al
centre, el Xavi a la dreta i el Espa a la dreta i sol en punta contra tota la
defensa, el Berto. Ah, i sota els pals el Sergi Cortés: quins grans partits
està fent, amb una parada d’autèntic luxe, amb “palomita” inclosa, a xut molt
proper d’un rival. Es notava que estava el seu germà gran, porter de l’Europa,
mirant el partit atentament.
El partit és d’aquells que se’n
diuen d’arremangar-se, o de “posar-se el mono de feina”: molta lluita, molts
quilometres corrents i molta, molta concentració. La solidesa dels nostres
centrals ajuda a crear un bloc defensiu consistent, però no aconseguim
acostar-nos massa a la porteria rival.
La primera part acaba sense gols,
sense ocasions ni ensurts destacables per nosaltres.
A la segona fem l’únic possible
canvi i entra el Livio en el lloc del Josep. L’entrada fa canviar una mica la
disposició de l’equip, amb el Livio a l’esquerra, l’Espa a la dreta i el Guille
al lateral.
Ells augmenten la pressió i
arriben amb més facilitat. Tenen varies ocasions clares que, entre l’encert del
nostre porter, el pal i la concentració de la defensa podem anar salvant.
Nosaltres ens acostem també alguna vegada tot i sense perill clar. La pilota ens
dura molt poc i ens toca córrer molt tornant a defensar. Aquest punt és el que
crec que hauríem de millorar: amb lo que
ens costa robar-la, després no tenim paciència en jugar una mica la pilota amb tranquil·litat,
conservant-la una mica i evitar que ens tornin a muntar un nou atac en seguida.
Ja cap el final, mancant només 8
minuts arriba el seu gol després d’una pilota penjada pel centre que no encertem
a rebutjar. Semblava que ja no hi hauria opció de replica i, en certa manera, pensàvem
que el gol feia certa justícia al que estava passant tot i la gran lluita dels
nostres. Però aquest equip està aprenent a lluitar i a no baixar els braços i
en un atac enrabietat només dos minuts després, el Berto lluita una bola
penjada a l’àrea petita amb el porter i en una carambola afortunada per
nosaltres colpeja la pilota amb el cap i la cola al fons de la seva porteria. Premi
a la constància!!
Encara en varem tenir una última
a l’últim minut. Una nova bola penjada a l’olla i el Berto i el porter hi
tornen a anar a l’aire. Sembla que el porter es recolza en l’esquena del nostre
jugador, es desequilibra i cau en molt mala posició. Del possible penal passem
a un final precipitat de partit i una ambulància entrant al camp a atendre al
porter. Esperem no sigui res greu.
Molt bona feina de lluita i concentració, els
hem de felicitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada