No sé com aniran els trimestrals, però de moment l’examen d’aquesta tarda l’hem superat tots amb nota: els xavals per una remuntada extraordinària, els místers per la motivació que els hi ha sabut transmetre... i els pares per aguantar estoicament el fred i les quatre gotes amb què ens ha obsequiat Sant Pere.
Primera part amb poques ocasions però molt disputada. Ells anaven al xoc, conscients de la seva superioritat física, però nosaltres no ens arronsàvem encara que algun cop ens suposés anar a parar a terra com li ha passat al Víctor. No s'ha notat en absolut que hem començat amb un onze poc habitual, amb el Josep de capità i els tres Verdaguer amb molta presència en el joc. A això s’hi ha ajuntat un Sergi Cortès impecable que ha aturat amb una estirada espectacular el seu únic xut perillós. Llàstima que el nostre esforç no ha servit per arribar al descans amb un merescut empat per culpa d’un contraatac al darrer minut que ha permès al Bon Pastor avançar-se al marcador.
Hem començat la segona part amb la consigna de seguir al mateix ritme per tal de provocar l’avenç del rival i reservar-nos per intensificar la pressió al darrer tram. I ho hem fet a la perfecció! I això que prèviament hem sofert un seriós contratemps en un nou contraatac que l’habilidós 7 rival ha rematat amb bona tècnica. Aquí si que ens hem llançat a per ells i el trident Espa-Berto-Rodri ha començat a sembrar el terror entre les files rivals. El pastor s’havia convertit en ovella i ha hagut d’assistir impotent a una cavalcada del Berto per la banda coronada amb una precisa centrada per l’arribada del Rodri. Aquest, lluny de precipitar-se ha aturat la bola amb el pit i l’ha col·locat a l’esquadra. El gol ha fet que ens ho acabéssim de creure i la pilota ha començat a rondar cada cop més per la seva àrea. Fruit d’això li ha arribat al Miquel un rebuig fora l’àrea i sense pensar-s’ho ha engaltat un gran xut que algú ha desviat a peus del Berto. Quan hem vist que el control era bo hem sabut que podíem cantar el 2-2. En l’eufòria posterior no sabíem si esperonar-los a buscar la victòria o demanar-los seny per defensar l’empat. A tot això el José María ha estat expulsat injustament per demanar un canvi al que teníem perfecte dret, i han seguit uns minuts emocionants on hauria pogut passar de tot. Una nova cavalcada del Berto ha estat a punt de suposar el tercer, però ells també han tornat a treure les urpes i l’empat final s’ha de donar per bo.
Els nois s’han ben guanyat el famós sopar. Amb l’actitud que han demostrat no sé què més els pot explicar el coach! Ara falta veure si els examens surten igual de rodons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada