La Salut Pere Gol 2 - 1 La Salle Bonanova
Si algú s’ha llevat pensant que els llamps i trons li estalviarien el partit, aviat s’ho ha hagut de menjar amb patates. De fet, uns quants pares si que ens hem menjat unes bones braves per entretenir l’espera.
Diuen que a Nova-York s’han posat de moda els Brunch (Breakfast + Lunch) de cap de setmana. És clar que en el seu cas va lligat a llevar-se tard després d’una nit de marxa i en el nostre cas ha estat per complir amb la nostra obligació de pares amantíssims. Sort que de tant en tant la nostra obligació ens depara bons moments com aquest, perquè al cap d’un parell d’hores no estàvem tant contents.
I és que avui hem de parlar d’una ocasió perduda perquè tal com ha anat el partit hauríem hagut d’endur-nos de la visita a Badalona alguna cosa més que les braves i una bona mullena. El rival era de la nostra mida si exceptuem l’immens porter, però qui realment ens ha fet mal han estat els petits, com un central amb molta tècnica i el menut 11 que ha marcat el segon.
Una vegada més el complex 1-3-2-3-1 (sembla una combinació de caixa forta més que una estratègia futbolística) ens ha permès ordir una teranyina que ha desactivat totalment el rival a la primera part. De fet només han arribat una vegada que malauradament els hi ha servit per fer el gol de l’empat que tant de mal ens ha fet.
Abans ens havíem avançat en una jugada una mica afortunada. Falta centrada a l’olla, la trajectòria s’enverina de tal forma que la pilota va directament al pal, i al rebot estava Buquembauer amb la canya a punt per obrir el marcador. No us perdeu la celebració del pare.
La primera part no ha donat gaire més ocasions per cap dels dos costats. El nostre ordre defensiu no anava acompanyat de la xispa ofensiva necessària per inquietar el contrari malgrat la brega constant del Livio, sempre envoltat de rivals. Ells també estaven millor darrera que davant, i han tingut molta sort del gol psicològic al darrer minut que ha arribat en una jugada molt similar al nostre. Centrada bombejada d’aquestes complicades pel porter, el Sergi només ha pogut rebutjar la pilota i un davanter atent l’ha empès a la xarxa.
La segona ha començat igual, i tot apuntava a que qui marqués primer se n’enduria el gat a l’aigua. Suposo que en català no es diu així però almenys fa joc amb la pluja que en aquests moments començava a apretar de valent.
I qui han marcat han estat ells, altra vegada en una centrada bombejada que ha acabat colant-se, potser amb l'ajuda del vent. Aquí ens hem adonat que calia fer alguna cosa per aixecar el partit, i han arribat els millors minuts des del punt de vista ofensiu. Tant és així que en els darrers deu minuts hem gaudit de fins a vuit ocasions clares, vàries d’elles a peus del Jandro que ha tornat a fer un gran partit i només li ha faltat el premi del gol.
Però els pals i un porter més habilidós del que s'endevinava pel seu físic, han impedit que els nostres embats es convertissin en gols, i el precipitat xiulet final de l’àrbitre ens ha deixat emprenyats i sense punts.
En fi, toca llepar-se les ferides i preparar-se per la recta final abans de vacances. A priori es presenta complicada però, igual que avui hem tret menys del que podríem haver fet, a veure si als propers partits és al revés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada