Golassos, emoció... i primer punt!

La Salle Bonanova  2  -  2  Don Bosco

Ja tenim el primer punt! Ha estat un partit dur, travat per moments, emocionant i amb alternatives tant al joc com al marcador.

Tots dos equips hem començat amb molt respecte al rival, com si estiguéssim més interessats en impedir els atacs rivals que en organitzar els nostres. Les línies estaven tant juntes que el joc es concentrava al mig camp i costava Déu i ajuda que la pilota arribés a alguna àrea. En aquestes condicions la possibilitat de marcar algun gol quedava reduïda a l’encert en alguna jugada aïllada o a algun accident dels que sempre acaben succeïnt. I aquest cop ens ha succeït en contra. Una pilota que ha arribat a la nostra àrea i no hem tret amb prou contundència ha permès a un rival agafar el rebuig des de prop de l’àrea i empalmar un tret ajustat que ha fet inútil l’estirada del nostre nou porter. La resta de la primera part ha seguit igualada i ha acabat amb aquest resultat en contra, probablement un premi excessiu pel que havia demostrat el Don Bosco.

A la segona part hem incrementat lleugerament les revolucions i això ha estat prou per desplaçar el centre de gravetat cap a la seva àrea. Fruit d’això ha arribat l’empat en un dels millors gols que recordo des que sóc tiffosi de l’equip. Escapada de l’Espa per la banda, doble retall i centrada endimoniada amb molta rosca que semblava que es perdria quan arribat el Balsells com una bala i amb un salt de Sandokan ha empès la bola a la xarxa davant l’eufòria del públic i en particular del seu pare que ha oblidat per un moment l’abella que li havia deixat el dit com un xupa-xup. Per aquells que no hagueu vist el gol us deixo el vídeo de l’històric gol de Cruyff contra l'Atlético de Madrid (ho sento Jordi, no en recordo cap de semblant de l’Espanyol).

L’empat feia justícia al que s’estava veient i han seguit uns minuts igualats amb oportunitats pels dos costats.

En una d'elles fins i tot han marcat, però afortunadament l’àrbitre ha anul·lat el gol per fora de joc, malgrat les airades protestes dels tècnics barbuts de l’equip rival.

Però aquest cop hem estat nosaltres qui ha desfet la igualada. L’Espa, que imitant el Neymar no ha brillat pels gols sinó per les assistències, ha tret una falta des de la banda i el Rodri s’ha avançat al porter amb un salt molt plàstic i efectiu. Per ser justos, el gol té segell "merengue" i tocaria penjar un vídeo de Xabi Alonso centrant i Sergio Ramos rematant, però qui vulgui que el busqui al Youtube.

Per uns moments hem somniat en els tres punts, sobretot quan en un contraatac el Rodri ha centrat i un rival ha aconseguit allunyar la pilota amb la punta de la bota quan l’Espa ja es disposava a rematar a plaer. Però quedaven molts minuts i malgrat defensar-nos amb molt ordre ens han empatat gràcies a un xut llunyà impressionant. El fet que ens hagin hagut de marcar així demostra l’ordre defensiu de l’equip, comandat per la infranquejable parella de centrals Villa i “Buquembauer”.

L’embranzida del gol els ha fet créixer i els minuts finals hem vist més a prop la derrota que la victòria. Hem intentat escurçar el suplici tirant de picaresca per perdre el temps, cosa que ens ha costat dues targetes, incloent la del míster que està sortint a groga per partit. Però qui realment ens ha salvat és Sant Sergi Cortès en aturar un ú contra ú emulant el seu germà, qui per cert també havia estat víctima de la mateixa abella que el Balsells.

En fi, partit igualat i resultat just. Segurament el d’avui era un dels pocs rivals amb qui no partíem en desavantatge físic i ho hem sabut aprofitar. A veure si això ens dóna confiança i anem assimilant de mica en mica el nou esquema per poder plantar cara també als duríssims rivals que sense dubte ens esperen. De moment dissabte visitem els nostres vells amics del Trajana. Ens espararà el “Pollo”?