…que és la mare de la ciència

PENYA B. COLLBLANC SANTS, A.E. "B"  6  –  1  C.E. LA SALLE BONANOVA “B”

Exacte, ” La paciència és la mare de la ciència” diu el refranyer popular indicant que sense treball, perseverança en l’esforç i constància no s’aconsegueixen resultats positius en la vida.

Doncs sembla que ens en haurem de carregar tots, entrenadors, jugadors i seguidors, d’una mica d’aquesta paciència aquesta temporada: marxa de molts jugadors importants, entre ells el nostre únic porter, i ser els petits de la categoria ja de per si ens feien pensar en que serà un any dur aquest a nivell de resultats.

 A més, el cos tècnic ha pensat el mateix i ha decidit plantejar la temporada clarament al més pur estil “Mourinhista” intentant evitar en el possible les derrotes repetitives i de “bulto”: dos línies de 5 jugadors cada una davant de l’àrea, molt juntes, amb molta pressió i amb sortides molt ràpides a la contra amb molt pocs tocs.

Això obliga a varies coses:

-          Esforç físic enorme perseguint jugadors i pilota tot el partit

-      Molt poca possessió de pilota

-      Escasses oportunitats de gol i un percentatge alt, per tant, d’encert

-      Actitud molt intensa i agressiva permanent

Personalment penso que s’haurà de canviar força la mentalitat de tots una mica per tal de que aquestes obligacions es portin a terme, ja que no ens hem caracteritzat mai per ser un equip com “peleón”, si no més aviat per un al que li agrada molt “tocar-la”.

Els entrenaments ja des de pre-temporada han estat focalitzats en aquesta línia  i les alineacions s’estan adaptant als canvis que requereix el nou esquema. Els tècnics tenen les idees clares i aposten clarament en aquesta direcció. Tenen tot el nostre suport a la feina que fan.

Dissabte ja varem començar a veure en el terreny de joc tot això que comentem contra un bon rival que tenia un parell de jugadors de gran qualitat en el centre del camp (especialment el ros capità), i un extrem amb molta velocitat davant, i que va acabar fent quatre gols.

Varem aguantar quasi vint minuts els seus atacs, però veient que en qualsevol jugada ens podien arribar a l’àrea amb perill. A nosaltres la pilota ens durava segons en el nostre poder i ens notava que alguns jugadors es trobaven una mica estranys en posicions molt poc habituals per a ells: el Villa de “cierre”, el Jordi Balcells a mig del camp, el Livio de punta...sense oblidar la generosa aportació dels germans Verdaguer a la porteria. Tot i això, es van desenvolupar força correctament.

Ells van acabar trencant la defensa en línia per velocitat un parell de cops a mitjans de la primera part i una cap el descans, i van trencar també el partit.

A la segona part van entrar el Berto i el Espa, una mica tocats encara tots dos de les seves lesions, i ens acostem una mica més al camp rival. De totes maneres, ells juguen bastant a plaer perquè hem baixat una mica el pistó físic per l’esforç de la primera part i per la intensa calor que feia.  Així ens en fan tres més i nosaltres marquem un en una contra de l’Espa sol contra el món.

En resum, ànims a nens i entrenadors en aquest any que pinta dur i complicat, i paciència a tots per la falta de resultats o de joc vistós al començament.

Segur que acabaran arribant.

Jordi “Espa”