El passadís era una trampa

Guineueta  2  -  0  La Salle Bonanova

Passat el caçador, arribem a l’isard, superem la guineueta i finalment avistem el castor. No, no estàvem en una partida de cacera sinó recorrent els carrers que ens conduïen cap al camp del campió. Allà ens esperava un rètol de benvinguda que no deixa de ser sorprenent per un camp de futbol:

Afortunadament els nois han infringit la curiosa norma i ens han deparat un altre partit vibrant per tancar la temporada. És veritat que hem començat fent-los el passadís en homenantge al merescut títol, però aquí s’han acabat les concessions i durant 60 minuts el campió s’ha vist incapaç de foradar la nostra porteria. Ja vam demostrar a l’anada que sabem incomodar als equips capdavanters, i encara té més mèrit que coneixent el nostre joc hagin estat incapaços de trobar l’antídot i només hagin pogut guanyar gràcies a un gol d’inspiració individual i un altre de rebot. I això que nosaltres havíem de ser-hi tots però les baixes del Marcel, Cerezo i Balsells han obligat al míster a improvisar per cobrir la defensa. Afortunadament el Livio s’ha adaptat molt bé a la nova demarcació i el Jos s’ha crescut i ha obtingut, junt amb el Sergi Cortès, el MVP del partit. Però l'esforç ha estat de tot l'equip, començant a dalt pel marcatge específic del Guille sobre el cervell de l'equip.

A la primera part hem aplicat el consabut “cerrojo” amb efectivitat implacable: hem treballat, escombrat, basculat, i protegit la porteria amb els famosos “2”, “4” i altres armes del nostre arsenal defensiu. I els pocs cops que les andanades enemigues travessaven les muralles s’han trobat el nostre super-porter que, entre altres proeses, ha aturat un penal en dos temps. Ja ha tancat el fitxatge de porters el barça?

Dit això, s’ha de reconèixer que la victòria és inqüestionable i que qualsevol altre resultat més que una proesa hauria estat un miracle. La Guineueta ens supera en físic i en qualitat individual, i finalment el lateral esquerre, que tot el partit havia demostrat una tècnica envejable, ha fet una jugada estil Alves (o estil Bale perquè tothom estigui content): partint del centre del camp per la banda esquerra, ha anat entrant en diagonal fins al límit de l’àrea, on ha engaltat un fort xut per tota l’esquadra. Eufòria a la grada local que, com deia el Xavi Leiva semblava que s'hi juguessin la Champions. Actitud digna d'un campió.

El gol no ens ha desanimat, i fins i tot hem ensenyat per primer cop les urpes, potser per l’efecte psicològic, o potser perquè en aquest moment teníem més gent de projecció ofensiva (Berto, Miquel, Espa). El cas és que en una ràpida jugada al mig camp li hem fet una passada avançada al Berto que tenia tota la pinta de gol si no hagués sonat el xiulet fatídic de l’àrbitre quan l’Àlex ja s’havia plantat davant del porter i estava pensant la millor forma de superar-lo. Un fora de joc dubtós que ha impedit qüestionar fins al final la superioritat local. Després d’això, un gol de córner ha establert una diferència massa gran tot i que hem plantat cara fins al final.

Bones sensacions per acabar la temporada. Aquest és el nivell que ens trobarem l’any vinent a primera. Si prenem força Cola-cao durant l’estiu, ningú diu que no puguem donar més d’una campanada.