LA SALLE B C.E. 0 – 3 LLOREDA C.F.
No portàvem ni deu minuts que ja ens havien superat dos cops en bones parets per la banda esquerra creant força perill. En la tercera, forcem un corner que saquen en curt, el petit num 10 fa un bon retall sobre la mateixa línia de fons i fa una passada enrere al punt de penal. Allí apareix un jugador totalment sol (l’amic Petrov) que creua al pal contrari al fons de la xarxa.
Havíem començat be, amb ganes i potser fins i tot una mica més atrevits cap a l’atac que altres cops i aquest gol tan matiner ens fa una mica de “pupa”. Però entre la feina de mentalització del nostre nou coach, i el fet de que els nois tenen clar el que han de fer, seguim donant guerra tota la resta de la primera part.
Perquè hi ha alguna cosa que no es pot negar: l’equip es creu cegament als seus entrenadors, compleixen les seves indicacions i tenen fe en les seves opcions si així ho fan, perquè aquest equip te clar com ha de jugar. I això els hi dona molta seguretat.
Canviem de lloc als laterals buscant intentar frenar la seva banda esquerra i també col·loquem al Miquel al centre de la defensa buscant una mica més de múscul a darrera.
El partit s’iguala: ells no creen perill, però nosaltres tampoc arribem massa. Per desgracia, en l’últim minut de la primera part ens fan un d’aquells gols anomenats “psicològics” en una contra que ens agafa una mica avançats.
L’equip encaixa el cop i comença la segona part amb ganes i una mica més estirat. Ells han fet descansar a alguna de les seves millors peces i arribem mes sovint a l’àrea encara que sense cap ocasió realment clara. Veiem que un gol ens ficaria en el partit però aquest no acaba d’arribar. L’entrenador visitant també ho veu així i acaba fent tornar a entrar en els últims minuts a un parell dels titulars.
Al final, faltant un parell de minuts ens en fan un de rebot a rebuig del nostre porter cedit pel cadet A.
En resum, derrota justa, potser un pelet major del que tocava, però nova demostració de treball, voluntat i confiança del nostre equip.
I aprofito aquest petit altaveu per fer una reflexió sobre la que demanaria una mica l’opinió del grup:
Hi ha haver una jugada a la primera part que ens va fer patir molt a tots i crec que hauríem de fer alguna cosa abans no hi hagi un accident un dia: el Villa va rebre una petita càrrega quan anava a per una pilota que sortia per la línia de porteria. Amb la càrrega es va desequilibrar i només pel fet que ell mateix encongís el seu cos, caient de molt mala manera, no es va donar un fort cop amb el cap contra el muret aquest de pedra que voreja el camp.
Jo fa dies que penso que un dia passarà alguna cosa greu i no tinc ganes de que passi. Aquest muret tan a prop de la línia, amb un camp de sorra, amb lo lliscant que aquesta és, i amb nois que juguen ja a unes velocitats altes i amb contactes importants amb els rivals, és una petita bomba de rellotgeria.
Proposo una acció conjunta d’exigència en vers al club i el col·legi per a que es regularitzi aquesta situació lo abans possible.
Ja direu.
Canviem de lloc als laterals buscant intentar frenar la seva banda esquerra i també col·loquem al Miquel al centre de la defensa buscant una mica més de múscul a darrera.
El partit s’iguala: ells no creen perill, però nosaltres tampoc arribem massa. Per desgracia, en l’últim minut de la primera part ens fan un d’aquells gols anomenats “psicològics” en una contra que ens agafa una mica avançats.
L’equip encaixa el cop i comença la segona part amb ganes i una mica més estirat. Ells han fet descansar a alguna de les seves millors peces i arribem mes sovint a l’àrea encara que sense cap ocasió realment clara. Veiem que un gol ens ficaria en el partit però aquest no acaba d’arribar. L’entrenador visitant també ho veu així i acaba fent tornar a entrar en els últims minuts a un parell dels titulars.
Al final, faltant un parell de minuts ens en fan un de rebot a rebuig del nostre porter cedit pel cadet A.
En resum, derrota justa, potser un pelet major del que tocava, però nova demostració de treball, voluntat i confiança del nostre equip.
I aprofito aquest petit altaveu per fer una reflexió sobre la que demanaria una mica l’opinió del grup:
Hi ha haver una jugada a la primera part que ens va fer patir molt a tots i crec que hauríem de fer alguna cosa abans no hi hagi un accident un dia: el Villa va rebre una petita càrrega quan anava a per una pilota que sortia per la línia de porteria. Amb la càrrega es va desequilibrar i només pel fet que ell mateix encongís el seu cos, caient de molt mala manera, no es va donar un fort cop amb el cap contra el muret aquest de pedra que voreja el camp.
Jo fa dies que penso que un dia passarà alguna cosa greu i no tinc ganes de que passi. Aquest muret tan a prop de la línia, amb un camp de sorra, amb lo lliscant que aquesta és, i amb nois que juguen ja a unes velocitats altes i amb contactes importants amb els rivals, és una petita bomba de rellotgeria.
Proposo una acció conjunta d’exigència en vers al club i el col·legi per a que es regularitzi aquesta situació lo abans possible.
Ja direu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada