No ens toca la rifa

La Salle Bonanova  1  -  3  Barcino

Sabeu per què al Rei li diuen el Gordo de Nadal? Perquè pot caure a qualsevol lloc. Doncs el mateix podríem dir del partit d'avui. Ens n’anem de vacances amb mal gust de boca pel resultat, però no pel joc. Hem donat la cara en tot moment (només s'ha de veure la foto del Trias saltant més que un rival que li treia un pam), hem remuntat un marcador que se’ns havia posat en contra i, quan semblava que havíem fet el més difícil, un final fatídic ha tornat a posar un marcador en contra que no feia justícia a allò que havien fet els dos equips.

Els matxs amb el Barcino comencen a esdevenir un clàssic i solen deparar emocions fortes. L’any passat vam perdre allà contra pronòstic però a la tornada els vam posar a lloc. Segons la classificació, avui eren lleugerament favorits ells, i efectivament ens hem trobat un equip ben treballat, amb el 8 de cresta "cristianesca" com a jugador de referència, el 5 exercint de Busquets al límit del reglament, i el 7 amb una habilitat especial per guanyar l’esquena als defenses que feia anar de corcoll a l’Andy, sobretot al principi del partit que ells han sortit més forts.

Però els hem aturat bé, almenys fins que ens ha caigut un penal rigorós però correcte. Segurament ha anat més la pilota a la mà que la mà a la pilota, però amb el reglament a la mà s’ha de xiular. La bona estirada del Sergi li ha permès tocar la pilota, però anava massa forta i s’ha colat igualment. A partir d’aquí s’han girat les tornes i hem estat nosaltres qui ha dut la iniciativa. Tot i així hem arribat poc, i la millor ocasió ha estat d’ells en un contraatac que el Villa ha hagut de frenar amb una falta descarada que afortunadament només li ha costat la groga.

La segona part ha estat clarament nostra. Sense grans ocasions, però amb molta presència a la seva àrea que al final ha acabat obtenint el premi del gol. I l’ha marcat el Villa, demostrant que la seva excel·lent feina d’aquest any com a central no li ha fet perdre l’olfacte golejador: rebot prop de l’àrea, retall al defensa i xut amb l’esquerra enganxada al pal (tant enganxada que des de la grada ens hem pensat que no havia entrat).

Començava un altre partit, i teníem la sensació de ser nosaltres qui hi tenia més a guanyar, però aquest cop no ha estat així. En una centrada que semblava pel porter, el rapidíssim 8 se li ha llençat a sobre i se li ha avançat en una més que probable falta. El gol arribava massa tard i aquest cop ja no hem pogut reaccionar. Al contrari, han estat ells qui han marcat el tercer, un segon abans del xiulet final... Bé, de xiulets n’hi ha hagut més, però han estat els de la impertinent trompeta que feia sonar l’equip rival per celebrar una victòria que uns minuts abans no haurien pogut ni somniar.

El resultat no és bo, però l’actitud dels xavals els ha fet mereixedors amb escreix del bocata amb què els han obsequiat els místers al final del partit. Ara toca descansar i menjar torrons, però amb mesura, que els dos primers partits a la tornada són contra els cuers i contra els primers. Tocaria fer la meitat dels punts però, tal com hem demostrat durant tota la temporada, i avui en particular, el futbol hi ha accidents... i a vegades miracles. A veure si el proper ens cau a favor. Si pot ser, que ens toqui la rifa, però sinó ens podem conformar amb una bona segona volta.

BON NADAL!!!

P.D.: Em sumo al Jordi en la petició d’alguna mesura per prevenir que el mur acabi provocant algun accident. Sembla que ja s’ha tractat el tema en Junta, però no està de més fer tot el que puguem perquè la situació s’arregli.