diumenge, 26 de gener del 2014

Primero arena, luego cal

Turó de la Peira  -  La Salle Bonanova


Acertadamente ha ilustrado Marcel hoy la crónica con las dos caras del teatro: dos partes bien diferenciadas... sobre todo en la actitud de nuestros jugadores.

Municipal Turó de la Peira, 14 horas, domingo soleado (menos mal). Mayoría en la grada de supporters de La Salle. La afición local se concentraba en los goles... donde no había para sentarse pero quizá se presionaba más.

Titulares: Sergi y Xavi Cortés, Trias, Guille, Espa, Pablo Terrazas, Josep "Josh" Solervicens, Víctor, Ubach, Balcells y Àlex Verdaguer.


Comenzaba el equipo local atacando fuerte. No daban la impresión de ser los colistas. Sobre todo, un tridente ofensivo formado por el 7 (Anthony), el 8 y el 9 (Raúl) comenzaban poniendo en peligro nuestra portería con demasiada frecuencia. Especialmente el número 9 se paseaba con demasiado desparpajo por nuestro área y no tardaría en hacernos el primer roto. La defensa local, adelantadísima, daba apoyo a ese planteamiento ofensivo.

En ese momento nos preguntábamos qué tendría el míster escrito en su libreta: ¿partido ofensivo o defensivo? Desde luego, lo que nos faltaba era intensidad. Los jugadores parecían no entenderse entre ellos.

Así las cosas, hacia el minuto 15, el número 9 nos hacía el primer gol, entrando solo por la izquierda, tiraba un chute cruzado que pillaba a contrapié a Sergi.

La cosa no se ponía nada bien. Perdíamos el balón con facilidad en el medio campo y sólo una labor encomiable de la defensa y del portero evitaba que la renta local se ampliase.

Alguna escapada de Espa, asistido por Guille, intentaba romper la tónica, pero no daba resultado.

Poco más que contar de la primera parte, más allá de la incomprensible reacción del número 7, que empujaba violentamente a "Josh" tras una falta (que el árbitro había concedido a su favor) al borde de nuestro área. Cómo lo vería el entrenador local que prefirió sentar al angelito el resto del primer tiempo (aún quedaban 3-4 minutos) y quedarse momentáneamente con 10 jugadores. Inexplicablemente, el árbitro no le sacaba ni una mísera tarjeta amarilla.


Parece que el míster ha hecho un discurso breve pero efectivo durante el descanso, porque nuestros jugadores han salido en la segunda parte como si se hubiesen sacudido la modorra. Sin muchos cambios: salían Rodri (atacando por la izquierda), Livio (atacando por el centro) y Pol Verdaguer (apoyando desde atrás).

Y aunque las nuevas incorporaciones saliesen con energía fresca, debe decirse que el resto también estaban dispuestos a poner de su parte lo que hiciese falta para encarrilar el partido.

Y la pelota empezó a ser nuestra. El tridente ofensivo "turolense" desaparecía del campo de juego. Y los balones comenzaban a circular con peligro por el área local. La defensa se tornaba más que nunca "muralla infinita", la media hacía posible el tránsito rápido, y las escapadas por las bandas (Espa y Rodri se intercambiaban izquierda y derecha) y Livio hacía los rotos por el centro. Pablo conseguía pasar los balones hacia delante con seguridad.

Así una escapada de Espa encontraba a un Livio inspirado que nos demostraba que también nuestros jugadores podían hacer goles. 1-1.

El 1-2 venía a consecuencia del saque de un corner que remataba espectacularmente Carlos Cerezo que se había incorporado también en la segunda parte.

El 1-3 lo metía Livio a pase de Pablo Terraza, aportando tranquilidad al partido. Las cosas ya salían.

Un rato después, Xavi Cortés (que ya había salido en la primera parte) sustituía a Trias, que había tenido un desgaste importante desde comienzo del partido.

No mucho después, Rodri recibía un certero balón de Pablo lo metía dentro de las mallas por cuarta vez. No obstante, el árbitro sacó el pie de rey y señaló fuera de juego. Quizá vio algo... que no vimos los demás.

El tridente local pareció despertar de la siesta durante un momento, poniendo en dificultades a Sergi Cortés. Poco después, conseguían llegar por la banda izquierda a nuestro área, impactando la pelota en la mano de un defensor. El árbitro pitaba un rigurosísimo penalty. Sergi adivinaba por dónde tirarse, pero no era suficiente.

En este momento, Anthony (el número 7) decidía que él tenía que llevar la pelota al centro del campo, aunque fuese agrediendo a alguien. El árbitro, que no le había sacado tarjeta en su mala acción anterior, ahora le sacaba la roja directa. Quizá algo estricta por el hecho aislado, pero que venía a sancionar los malos modos exhibidos durante todo el partido. Quizá si le hubiese sacado antes la amarilla...

El 2-3 volvía a poner en marcha a los locales, pero no era suficiente. Víctor se incorporaba al ataque y le pasaba un balón a Rodri, que se internaba por la izquierda, recibiendo una señora falta dentro del área. El árbitro decidía no pitar nada, justo después de la roja directa... esa malvada ley de la compensación. Por lo menos sacamos un córner.

Xavi Cortés se escapaba, como quien no quiere la cosa, por la derecha y nos regalaba el 2-4 que cerraría el partido.

La afición local abandonaba las gradas (y el fondo) en silencio porque el resultado había sido claro. La alegre hinchada lasalliana permanecía esperando a que los niños saliesen (de una vez) de las duchas, que había que irse a comer.

dissabte, 18 de gener del 2014

Sort que era un amistós

La Salle  3  -  3  P.E. Manigua


Partit distret. Gols, emoció fins al final, un patatal més impracticable que mai, i l’animació especial d’un àrbitre catxondo que s’ha dedicat a amenitzar la jornada amb comentaris instructius a jugadors i públic.

La Penya Espanoylista Manigua ha deixat clar que, malgrat el nostre suport perico de dimecres, avui no venia a fer amics. Als que no els acompanyava el físic ho suplien amb empenta i, com que nosaltres tampoc no ens arruguem, no s’ha notat en cap moment que es tractés d’un amistós. Fins i tot un pare despistat ha preguntat al final com anaven classificats els rivals.

La primera part ha estat igualada, amb cert domini visitant però sense ocasions, excepte en el seu únic gol fruit d’un rebuig afortunat.

En canvi a la segona hem estat nosaltres qui ha gaudit de les millors ocasions, fins el punt de capgirar el marcador i estar a punt d’endur-nos la victòria. Primer ha estat el Trias qui ha controlat una pilota l’àrea i, d’esquena a porteria, ha notat que el porter se li llençava a sobre i li ha enviat una vaselina per l’esquadra. Encara hem gaudit d’alguna altra ocasió però han estat ells qui s’han tornat a avançar en un córner ben rematat pel defensa de la cua. Lluny de desanimar-nos, hem seguit pressionant i fruit d’això han vingut dos gols molt semblants de l’Espa i el Berto: lluita dins l’àrea per guanyar la partida als fornits defenses... i cap dintre. Llàstima que encara hi ha hagut temps per l’empat, en un remat de falta del defensa de la cua.

Per ser que no ens marquen mai en pilota aturada avui n’hem tingut doble ració, però millor que sigui en un amistós. Cap retret pel Manel, que ha fet molt bona estrena com a porter. En canvi posarem una nota negativa al gest cap al públic de l'extrem rival. Una cosa és lluitar, que ho feia força bé, i una altra ser maleducat.

I això és tot el que ha donat de si el pseudo-amistós amb el Manigua. Molt bona iniciativa de l’infatigable equip tècnic per agafar forma de cara als dos darrers partits de la primera volta. Felicitats també als jugadors per haver-s’ho pres tant seriosament, com demostra el deplorable estat de les samarretes al final del partit. Tocarà posar rentadores.

diumenge, 22 de desembre del 2013

Felicitació nadalenca dels místers

El Mister (Mou), Xavi (Karanka) y Alfredo (Coach Valdano) os desean lo mejor para estas Navidades y os prometen que en el 2014 veréis los resultados del trabajo bien hecho.



Nota: Siento que no salgan todos en la foto, pero es la única foto que tengo

dissabte, 21 de desembre del 2013

No ens toca la rifa

La Salle Bonanova  1  -  3  Barcino


Sabeu per què al Rei li diuen el Gordo de Nadal? Perquè pot caure a qualsevol lloc. Doncs el mateix podríem dir del partit d'avui. Ens n’anem de vacances amb mal gust de boca pel resultat, però no pel joc. Hem donat la cara en tot moment (només s'ha de veure la foto del Trias saltant més que un rival que li treia un pam), hem remuntat un marcador que se’ns havia posat en contra i, quan semblava que havíem fet el més difícil, un final fatídic ha tornat a posar un marcador en contra que no feia justícia a allò que havien fet els dos equips.

Els matxs amb el Barcino comencen a esdevenir un clàssic i solen deparar emocions fortes. L’any passat vam perdre allà contra pronòstic però a la tornada els vam posar a lloc. Segons la classificació, avui eren lleugerament favorits ells, i efectivament ens hem trobat un equip ben treballat, amb el 8 de cresta "cristianesca" com a jugador de referència, el 5 exercint de Busquets al límit del reglament, i el 7 amb una habilitat especial per guanyar l’esquena als defenses que feia anar de corcoll a l’Andy, sobretot al principi del partit que ells han sortit més forts.

Però els hem aturat bé, almenys fins que ens ha caigut un penal rigorós però correcte. Segurament ha anat més la pilota a la mà que la mà a la pilota, però amb el reglament a la mà s’ha de xiular. La bona estirada del Sergi li ha permès tocar la pilota, però anava massa forta i s’ha colat igualment. A partir d’aquí s’han girat les tornes i hem estat nosaltres qui ha dut la iniciativa. Tot i així hem arribat poc, i la millor ocasió ha estat d’ells en un contraatac que el Villa ha hagut de frenar amb una falta descarada que afortunadament només li ha costat la groga.

La segona part ha estat clarament nostra. Sense grans ocasions, però amb molta presència a la seva àrea que al final ha acabat obtenint el premi del gol. I l’ha marcat el Villa, demostrant que la seva excel·lent feina d’aquest any com a central no li ha fet perdre l’olfacte golejador: rebot prop de l’àrea, retall al defensa i xut amb l’esquerra enganxada al pal (tant enganxada que des de la grada ens hem pensat que no havia entrat).

Començava un altre partit, i teníem la sensació de ser nosaltres qui hi tenia més a guanyar, però aquest cop no ha estat així. En una centrada que semblava pel porter, el rapidíssim 8 se li ha llençat a sobre i se li ha avançat en una més que probable falta. El gol arribava massa tard i aquest cop ja no hem pogut reaccionar. Al contrari, han estat ells qui han marcat el tercer, un segon abans del xiulet final... Bé, de xiulets n’hi ha hagut més, però han estat els de la impertinent trompeta que feia sonar l’equip rival per celebrar una victòria que uns minuts abans no haurien pogut ni somniar.

El resultat no és bo, però l’actitud dels xavals els ha fet mereixedors amb escreix del bocata amb què els han obsequiat els místers al final del partit. Ara toca descansar i menjar torrons, però amb mesura, que els dos primers partits a la tornada són contra els cuers i contra els primers. Tocaria fer la meitat dels punts però, tal com hem demostrat durant tota la temporada, i avui en particular, el futbol hi ha accidents... i a vegades miracles. A veure si el proper ens cau a favor. Si pot ser, que ens toqui la rifa, però sinó ens podem conformar amb una bona segona volta.

BON NADAL!!!

P.D.: Em sumo al Jordi en la petició d’alguna mesura per prevenir que el mur acabi provocant algun accident. Sembla que ja s’ha tractat el tema en Junta, però no està de més fer tot el que puguem perquè la situació s’arregli.

diumenge, 15 de desembre del 2013

Primera derrota a casa

LA SALLE B C.E.  0  –  3  LLOREDA C.F.


Bon rival el que ens va visitar ahir al “patatal”. De fet, el primer en endur-se els tres punts aquest any del nostre inexpugnable fortí. Un equip amb un molt bon mig del camp, amb un extraordinari jugador, el petitíssim número 10, i amb un extrem esquerra molt ràpid i incisiu (el del pèl tenyit de blanc/groc??) que ens va fer molt de mal al inici del partit.

No portàvem ni deu minuts que ja ens havien superat dos cops en bones parets per la banda esquerra creant força perill. En la tercera, forcem un corner que saquen en curt, el petit num 10 fa un bon retall sobre la mateixa línia de fons i fa una passada enrere al punt de penal. Allí apareix un jugador totalment sol (l’amic Petrov) que creua al pal contrari al fons de la xarxa.

Havíem començat be, amb ganes i potser fins i tot una mica més atrevits cap a l’atac que altres cops i aquest gol tan matiner ens fa una mica de “pupa”. Però entre la feina de mentalització del nostre nou coach, i el fet de que els nois tenen clar el que han de fer, seguim donant guerra tota la resta de la primera part.

Perquè hi ha alguna cosa que no es pot negar: l’equip es creu cegament als seus entrenadors, compleixen les seves indicacions i tenen fe en les seves opcions si així ho fan, perquè aquest equip te clar com ha de jugar. I això els hi dona molta seguretat.

Canviem de lloc als laterals buscant intentar frenar la seva banda esquerra i també col·loquem al Miquel al centre de la defensa buscant una mica més de múscul a darrera.

El partit s’iguala: ells no creen perill, però nosaltres tampoc arribem massa. Per desgracia, en l’últim minut de la primera part ens fan un d’aquells gols anomenats “psicològics” en una contra que ens agafa una mica avançats.

L’equip encaixa el cop i comença la segona part amb ganes i una mica més estirat. Ells han fet descansar a alguna de les seves millors peces i arribem mes sovint a l’àrea encara que sense cap ocasió realment clara. Veiem que un gol ens ficaria en el partit però aquest no acaba d’arribar. L’entrenador visitant també ho veu així i acaba fent tornar a entrar en els últims minuts a un parell dels titulars.

Al final, faltant un parell de minuts ens en fan un de rebot a rebuig del nostre porter cedit pel cadet A.

En resum, derrota justa, potser un pelet major del que tocava, però nova demostració de treball, voluntat i confiança del nostre equip.

I aprofito aquest petit altaveu per fer una reflexió sobre la que demanaria una mica l’opinió del grup:

Hi ha haver una jugada a la primera part que ens va fer patir molt a tots i crec que hauríem de fer alguna cosa abans no hi hagi un accident un dia: el Villa va rebre una petita càrrega quan anava a per una pilota que sortia per la línia de porteria. Amb la càrrega es va desequilibrar i només pel fet que ell mateix encongís el seu cos, caient de molt mala manera, no es va donar un fort cop amb el cap contra el muret aquest de pedra que voreja el camp.

Jo fa dies que penso que un dia passarà alguna cosa greu i no tinc ganes de que passi. Aquest muret tan a prop de la línia, amb un camp de sorra, amb lo lliscant que aquesta és, i amb nois que juguen ja a unes velocitats altes i amb contactes importants amb els rivals, és una petita bomba de rellotgeria.

Proposo una acció conjunta d’exigència en vers al club i el col·legi per a que es regularitzi aquesta situació lo abans possible.

Ja direu.

Los errores de Mou

Que errores ha cometido hoy el Mister ?
  1. El primero es la estrategia. Deberíamos haber dedicado los primeros 15 minutos a ver al rival, juntando mas las líneas y renunciando mas al ataque, tal y como hemos hecho otras veces. Hoy hemos salido directamente unos metros mas arriba, por orden mio. Cuando he visto que cargaban el juego solo por la izquierda, ya era tarde.
  2. El segundo error han sido los cambios. Hoy han producido desorden. No los he gestionado bien.
  3. El tercero es no saber transmitir ese plus de intensidad de otros días. En algo he fallado.
  4. Y el error mas imperdonable es dejarme a Guille en la banda en el descanso, producto de tener el cambio previsto, pero ante la baja de Rodri, he tachado su puesto y su cambio en mi libreta, que era Guille. Grave error. Le pido de nuevo disculpas al chaval porque tiene toda la razón en enfadarse conmigo.
Hay que seguir trabajando. Hoy el Mister asume la culpa de la derrota. Los chavales han estado muy bien, como siempre. Lo han dado todo y no se les puede decir nada.

Mou